Membres


MEMBRES DEL GRUP


BASTARDAS I BOADA, ALBERT  (Dpt. de Lingüística General, UB); MASSIP I BONET, ÀNGELS (Dpt. de Filologia Catalana, UB); ALBERO ANDRÉS, MAGDALENA (Dpt. de Periodisme i CC.CC., UAB); BALLARIN GAROÑA, JOSEP-MANUEL (UB); MAPI BALLESTEROS PANIZO (UB); BRETXA RIERA, VANESSA (Dpt. de Sociologia, UB); DIEGUEZ VIDE, FAUSTINO (Dpt. de Lingüística General, UB); LABORDA GIL, XAVIER (Dpt. de Lingüística General, UB); LABRAÑA BARRERO, SABELA (†, UB); MARTORELL FABREGAT, XAVIER (UAB); MELIÀ GARÍ, JOAN (Universitat de les Illes Balears); PUIG GIRALT, ENRIC (UAB); SERRANO FARRERA, SEBASTIÀ (Dpt. de Lingüística General, UB); SOLER CARBONELL, JOSEP (Dpt. de Lingüística General, UB) i VIANA SAN ANDRÉS, AMADEU (Dpt. de Filologia Catalana i Comunicació, UDL) 

 

 

ALBERT BASTARDAS I BOADA

Doctor en Sociolingüística (Université  Laval, Quebec) i en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona), actualment és investigador ICREA Acadèmia i catedràtic al Departament de Lingüística General de la UB, on té al seu càrrec les matèries de ‘Sociolingüística’ i ‘Ecologia i Política lingüístiques’. Ha estat investigador i/o professor visitant a les universitats d’Indiana (Bloomington) i de Califòrnia (Berkeley), als Estats Units, i a les d’Alberta (Edmonton), Simon Fraser (Vancouver), i York (Toronto), al Canadà. És cofundador i exdirector del CUSC (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació) i coordinador del ‘Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística’ de la Universitat de Barcelona. És membre dels consells de redacció de “Treballs de sociolingüística catalana” i de la “Revista de llengua i dret”. Pertany a la Societat Catalana de Sociolingüística, l’Associació Catalana de Sociologia, la International Pragmatics Association, el Research Committee on Sociolinguistics de l’ISA (International Sociological Association), el Research Committee on Language and Politics de l’IPSA (International Political Science Association), l’Association pour la pensée complexe, i la Red de Conocimiento Abierto de la Complejidad (REDCOM). Ha impulsat l'aplicació de la perspectiva de la complexitat a la Sociolingüística a través fonamentalment de l'ecologia de les llengües i d'una lingüística holística.


ÀNGELS MASSIP BONET

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1994), on es va llicenciar, a més, en Filologia Hispànica (1986). Professora titular del Departament de Filologia Catalana d’aquesta universitat. En l’àmbit de la investigació s’ha dedicat a la dialectologia catalana (projecte “Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal”, FFI2009-12627) i a la lingüística històrica. Participa en el projecte d’elaboració d’una gramàtica del català antic (FFI2009-13065), coordinat per la Universitat de València i la Universitat d’Alacant. També forma part de l’equip de l’ALiR (Atlas Linguistique Roman) i d’IVITRA.

A partir de 1993, ensenya un curs de doctorat, "Teoria de la variació", títol que es va canviar per "Ciència, variació i lingüística" l’any 1999, en el qual va desenvolupar propostes de bases teòriques per a la lingüística en el marc de la ciència de la complexitat i tenint presents les aportacions de les ciències cognitives.

Ha organitzat diversos cursos a la Universitat de Barcelona sobre Complexitat: "Complexitat, vida i intel·lecte en el món actual: una nova aproximació a la ciència i les humanitats" (2006) i "Mecanismes de construcció del significat: construcció, deconstrucció?" (2007). També ha organitzat i coordinat el cicle de conferències al CosmoCaixa- Museu de la Ciència de Barcelona ["Un ésser viu anomenat llenguatge: complexitat i paraula" (2009), en el qual parlà de “Llengua i llenguatges: del codi al significat"] i el curs d'estiu (Juliols UB 2011): "Comunicació i ciència cognitiva: una perspectiva complexa". També ha organitzat el "Col·loqui Internacional Llenguatges i Complexitat" (2010) a la UB. Ha participat en la coordinació del cicle Videoconferencias sobre complejidad, 30 i 31 de maig del 2011, duta a terme entre la Universitat de Barcelona, Cele, UNAM/ UAM-Iztapalapa / Universidad de Sonora, Hermosillo, amb la conferència  "La complexitat com a marc d'anàlisi i interpretació del món en la nova era. Una visió des de l'educació".


MAGDALENA ALBERO ANDRÉS

Doctora en Comunicació i Educació per la Indiana University (Bloomington, Indiana, USA) i per la Universitat Autònoma de Barcelona. És professora titular al Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professora i/o investigadora visitant a les universitats de Califòrnia (Berkeley, USA) i a les d'Alberta (Edmonton), Simon Fraser (Vancouver) i York (Toronto) al Canadà. Ha participat en diversos projectes de recerca espanyols i europeus, com ara  "CivicWeb" i "Mediarelate". Treballa sobre mitjans de comunicació i processos de socialització, des de l'enfocament de la complexitat sociocognitiva. Darreres publicacions: Televisión, violencia y sexo en la adolescencia (Barcelona: Octaedro, 2011), i Internet, jóvenes y participación cívico-política (Barcelona: Octaedro, 2010).


 




MAPI BALLESTEROS PANIZO

Doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona, on també va obtenir la seva llicenciatura i el seu Títol Oficial Europeu d’experta en espanyol com a llengua estrangera en els àmbits professionals. Té una àmplia formació filosòfica i actualment és professora associada de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Internacional de Catalunya, a les facultats de Formació del Professorat i Educació, respectivament.
A més a més de pertànyer al Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística, és membre del Grup d’Anàlisi Melòdic de la Parla que dirigeix el Dr. Francisco José Cantero Serena al laboratori de fonètica aplicada, i d'IDOSINPRAG: Grup d’Innovació Docent de Sintaxi i Pragmàtica espanyoles, on estan dissenyant i elaborant un diccionari de lingüística online sota la coordinació de la Dra. Mar Garachana Camarero.



 




VANESSA BRETXA I RIERA

Llicenciada i Diplomada en Estudis Avançats (DEA) en Sociologia per la Universitat de Barcelona, doctoranda en sociologia. El seu ítol de la tesi és: “Canvi d’etapa educativa: les pràctiques lingüístiques i culturals dels adolescents mataronins”. Forma part del projecte “RESOL- Resocialització i llengües: els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a la secundaria” (HUM2006-05860), amb el Dr. F. Xavier Vila i Moreno com a investigador principal. Ha rebut una beca de la Fundació Bofill i un premi de la Caixa Sabadell per la realització de la tesi. Actualment és investigadora del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB) des de l’any 2004. Ha estat investigadora visitant al Centre on Catalan Studies -School of Modern Languages- Queen Mary, University of London i al CREFO- Centre de recherches en éducation franco-ontarienne, University of Toronto, Canadà. És membre del consell de redacció de la “Revista Llengua, Societat i Comunicació”. Pertany a l’Associació Catalana de Sociologia i a la Societat Catalana de Sociolingüística.

 



FAUSTINO DIÉGUEZ VIDE

Doctor en Filologia Romànica (Lingüística General) per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona, centrant-se la seva activitat de docència i de recerca en els camps de la Psicolingüística i de la Neurolingüística.

A més de la participació en el Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística, participa en un projecte associat a l’IMAS de l’Hospital del Mar de Barcelona (“Adaptació i estandardització d’instruments verbals bàsics i cognitius (neuronorma.cat) per al diagnòstic de pacients neurològics en llengua catalana”). Ha participat recentment en els projectes “Efectes del tractament en r-TPA en l’evolució de les afàsies” i “Projecte EM-Line” vinculats a l’Institut Biomèdic de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona.


 


XAVIER LABORDA GIL

Tabuenca (Saragossa, 1955). Doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona (1981), és professor del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona i de l’Escola d’Expressió Carme Aymerich de l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat catedràtic de llengua i literatura espanyoles a l’ensenyament secundari. I la seva activitat docent i de recerca se centra en les àrees de la història de la lingüística, la pragmàtica i la retòrica, i de manera aplicada, en la comunicació institucional i la comunicació interpersonal.

 





SABELA LABRAÑA BARRERO

Doctora en Lingüística per la Universitat de Barcelona (2005) on es va llicenciar en Filologia Romànica (Gallec i Portuguès) (1988). Professora del Departament de Filologia Romànica (Secció d’Estudis Gallecs i Portuguesos) d’aquesta universitat. La seva trajectòria investigadora segueix dues línies de recerca: fonètica experimental i sociolingüística. És investigadora del Laboratori de Fonètica de la UB, des de l’any 1997, i del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB), des de l’any 2005. Pertany a l’Asociación Internacional de Estudos Galegos, des de 1997. Actualment forma part del projecte “Globalización, intercomunicación y lenguas propias en las comunidades lingüísticas medianas” (FFI2009-10424), investigador principal Albert Bastardas i Boada. També forma part del projecte “Hacia una geoprosodia del catalán y del castellano en las zonas de habla catalana y del castellano en Murcia [AMPERCAT] (FFI2009-09309), investigador principal Eugenio Martínez Celdrán. Participa en projectes d’innovació docent orientats a l’ensenyament plurilingüe EuroComRom (Goethe-Universität, Frankfurt Am Main) i Eurom8 (Universitat de Barcelona). Ha impulsat i dirigeix un projecte de educació intercultural a l’Ensenyament Secundari de Catalunya i Galícia “Proxecto Galauda”.



XAVIER LÓPEZ MORRÁS

Llicenciat en Lingüística General per la Universitat de Barcelona, estudiant de màster en educació, i d’Enginyera Informàtica. Ha col·laborat en diversos projectes de recerca a la UB i la UPC. Actualment, col·labora amb el Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística, el qual li va otorgar una beca l’any 2009, i amb el projecte “Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal” en Lingüística Històrica (HUM2005-02821/TALL,  de la direcció General de Recerca del que era Ministeri d’Educació i Ciència), amb la Dra. Àngels Massip. També ha col·laborat com a assistent investigador en el desenvolupament d’un sistema d’extracció d’informació, amb el Dr. Xavier Carreras i la Dra. Ariadna Quattoni, per al projecte Localot (UPC).

Ha treballat en el camp del Processament del Llenguatge Natural, de la programació d’aplicacions empresarials i de la docència. Actualment, els seus interessos giren entorn la complexologia, les TICs i l’educació.




JOAN MELIÀ I GARÍ

Llicenciat Filologia Hispànica (1978) i doctor en Filologia Catalana (1996) per la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Ha estat catedràtic d’institut i és professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
El seu camp de treball s’ha centrat en la Sociolingüística, la Didàctica de la Llengua i la Planificació Lingüística. És autor, entre d’altres treballs de La llengua dels joves: comportaments i representacions lingüístics dels adolescents mallorquins (1997), Proposta de model de llengua per a l'escola de les Illes Balears (1999), amb Antoni Ignasi Alomar i La llengua catalana a Mallorca: propostes per a l’ús públic (1999), amb A.I. Alomar, G. Bibiloni i J. Corbera. També és autor de diversos capítols en llibres col·lectius i d’articles en revistes especialitzades; així
mateix ha publicat durant tres anys articles d’opinió sobre sociolingüística al Diari de Balears.

És el coordinador del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) i del Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears (CDSIB) i membre de la xarxa de grups de recerca Coneixements, Representacions i Usos del Català (CRUSCAT).En el camp de la didàctica de la llengua és autor d’Alfa: mètode d'autocorrecció gramatica assistida (1995) i Frases i texts: exercicis d'autocorrecció de llengua catalana (1999), amb Jaume Corbera i Jaume Morey. També ha estat vicerector associat de normalització lingüística i director del Servei Lingüístic de la UIB, coordinador acadèmic dels cursos de reciclatge per a professorat i director general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears (1999-2003).



ENRIC PUIG GIRALT 

Doctor en Lingüística i llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona. És professor del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona i del Departament de Humanitats de la Universitat Ramon Llull. Ha impartit també docència a la Facultat de Periodisme i Ciències de la Comunicació, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Situat en una línia transversal entre les humanitats i l’àmbit de la comunicació, ha desenvolupat una activitat investigadora sobre temps i llenguatge, i també de caire socioantropològic dins el Postgrau de Patrimoni Cultural de la URL i a l’Institut d’Estudis Europeus de la UAB. És membre del grup de recerca sobre complexitat, de la  UB, i s’ha especialitzat en estudis sobre la cultura musical mediàtica d’origen afroamericà.



JOSEP SOLER CARBONELL

Doctor en Lingüística i Comunicació (Universitat de Barcelona), llicenciat en Lingüística General i en Filologia Anglesa també per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor d'estudis de català (lector) a la Universitat de Tartu, Estònia, i a la Universitat d'Oxford, Regne Unit. També ha estat investigador visitant a la Universitat de Califòrnia, San Diego. La seva tesi, "'Llengües mitjanes' i 'llengües internacionals' en contacte a Catalunya i Estònia en l'era 'glocal'; una anàlisi sociolingüística comparada", examina, des del punt de vista de les ideologies lingüístiques dels parlants, el contacte entre aquests dos tipus de llengües adoptant una mirada des de la perspectiva de la complexitat i analitzant la influència dels elements de la globalització en la configuració del marc de referència des del qual els parlants interactuen. És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística, de la North-American Catalan Society i de l'Association for the Advancement of Baltic Studies.

 



AMADEU VIANA SAN ANDRÉS

Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1987) i llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de València (1982), és catedràtic de Lingüística al Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida. Es va doctorar amb una tesi sobre sintaxi catalana i ha desenvolupat la seua tasca docent i investigadora sobre l’anàlisi del discurs i la història de les idees sociolingüístiques. Ha estat investigador i/o professor visitant a la Universitat Catòlica de Lovaina, a la Universitat Federico II de Nàpols, a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, i a la Universitat de Chicago. Ha traduït al català Through the Looking Glass (1985) i The Hunting of the Snark (1999), de Lewis Carroll, i els Quaderns de notes de G. C. Lichtenberg (2012); ha estat membre de la International Pragmatics Association i de la International Society for Humor Studies. És autor (i traductor) de l’aplec de lectures Aspectes del pensament sociolingüístic europeu (Barcelona, 1995), i dels estudis reunits a Raons relatives (Lleida, 1997), així com de l’assaig Acròbates de l’emoció (Tarragona, 2004), sobre l’humor, el sentit i la conversa. Estudiós de les idees filològiques del napolità Giambattista Vico, ha publicat amb Silvia Caianiello, de l'ISPF d'Itàlia, Vico nella storia della filologia (Nàpols, 2004).



(Pàgina en construcció)


Comments