Publicacions

-Albero Andrés, M. (2014). Mitjans de comunicació, processos de socialització i educació formal des de la complexitat sociocognitiva, a: Massip Bonet, À., & A. Bastardas (eds.), Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 91-107.


-Albero-Andrés, M. (2012). Minds and Screens: Communication and Socialization from a Complexity Perspective, in: Massip-Bonet, M. À., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 103-15.

The chapter presents an example of the application of the complexity perspective to the study of social reality. In particular, it focuses on analyzing the relationship between young people, media and education in today’s society. First it examines the types of assumptions that often guide research in this field and that have contributed to a rather simplistic approach being taken to the study of young people and the media. Then focuses on a theoretical perspective commonly adopted in the social sciences and how this perspective has contributed to the ongoing application of a non-complex approach to the study of children, young people, media and education. I point in which ways non-complex analysis of reality can be misleading and I contrast it with the complexity point of view. Lastly, I comment on possible ways to apply a complexity perspective when working on media education in the schools and when developing educational media.


-Albero Andrés, M. (2011). Televisión, violencia y sexo en la adolescencia. Barcelona: Octaedro (ISBN 978-84-9921-145-9).

De l’observació sistemàtica de l’ús i preferències dels joves pel que fa a la televisió es descobreix la complexitat i la diversitat de la manera en què els joves consumeixen els continguts televisius i es posa de manifest la seva condició de receptors actius i no de víctimes passives.


- Albero Andrés, M. (2010). Internet, jóvenes y participación civicopolítica. Límites y oportunidades. Barcelona: Octaedro (ISBN 978-84-9921-107-7).

En aquest llibre, es qüestiona el desinterès dels joves per la política. Els resultats d’aquesta investigació qualitativa realitzada en diferents països europeus permeten observar que, encara que existeix un desengany pel que fa als polítics, existeix per altra banda un interès en qüestions cívico-polítiques. Internet és per als joves un excel•lent vehicle per a la participació cívicopolítica, sempre i quan existeixi ja un interès previ per aquestes qüestions.


- Albero Andrés, M. (2006). La mirada adolescent. Violència, sexe i televisió. Barcelona: Octaedro.

L’anàlisi des del punt de vista de la complexitat de la forma de seleccionar i interpretar els continguts violents i de sexe que els adolescents veuen la televisió i que experimenten a la vida real.


- Albero Andrés, M. (2004). Internet and the Adolescents: The Present and Future of the Information Society, en Goldstein, G., Buckingham, D. y Brougère, G. Toys, Games and Media. Lawrence Erlbaum Associates. Mahwah: New Jersey (ISBN 0-8058-4903-3).

Des de la perspectiva de la complexitat, s’explora l’ús d’Internet per part dels adolescents. Les dades procedents d’aquesta investigació qualitativa mostren que l’ús d’Internet està totalment arrelat a la vida quotidiana dels joves però sense utilitzar encara tot el seu potencial. L’escola només veu Internet com un contenidor d’informació i les diferències socioculturals en les famílies marquen la barrera digital pel que fa a accés, comprensió i aprofitament de la informació.


- Albero Andrés, M. (1996). Televisión y contextos sociales en la infancia. Hábitos televisivos y juego infantil. Comunicar, 6, pàgs. 129-139.

L’article es planteja quina influencia té l’edat, el sexe i altres variables socials en la forma que els nens interpreten els continguts televisius. Explora també quins són els interessos reals dels nens pel que fa a la televisió i d’on vénen i quin paper juga la televisió, juntament amb altres agents socialitzadors, en el desenvolupament cognitiu de l’infant.


- Albero Andrés, M. (1995). "Telenovelas, intelectuales y público", Claves de razón práctica 55, pp. 68-73.


- Albero Andrés, M. (1994). Televisión y socialización: Apuntes críticos desde una ecología socio-cognitiva. TELOS. Cuadernos de Comunicación Tecnología y Sociedad, 38, pàgs. 14-16.

L’article qüestiona concepció excessivament lineal de la realitat que identifica com relacions de causa-efecte, que en realitat són interaccions molt complexes. Mostra com la capacitat cognitiva permet que l’infant interpreti, codifiqui i modifiqui els estímuls que rep al seu voltant segons les seves necessitats. Així, els significats en teoria objectius de l’escola i de la televisió es converteixen en subjectius i deixen d’estar aïllats ja que l’infant tendirà a barrejar-los.


- Ballesteros Panizo, M. (2012). La entonación como sistema complejo y análisis de la melodía asturiana, Oralia

En aquest treball, es presenta la caracterització melòdica de la parla d’Astúries. Per tal propòsit, l’article es divideix en tres parts, la primera de les quals és una breu caracterització del fenomen entonatiu des del punt de vista acústic, fonològic i expressiu. En la segona part, es descriuen les dades i el mètode d’anàlisi utilitzat. En l’última part, es presenta una descripció del perfil melòdic dels parlants d’Astúries i es torna a insistir en la idea que la investigació lingüística basada en l’anàlisi independent de la naturalesa dels seus nivells resulta, per si mateixa, insuficient.


- Ballesteros Panizo, M. (2012). Hacia una teoría compleja de la entonación y análisis de la melodía del habla de Navarra, RILCE

En aquest article, es presenta una breu panoràmica històrica dels estudis d’entonació que pretén mostrar la notòria i persistent ambigüitat del concepte. A continuació, s’exposa el model teòric i analític de Cantero Serena (2002) i es plantegen una sèrie d’objeccions d’aquesta teoria. A més a més, també s’ofereix una descripció del perfil melòdic dels parlants de Navarra a partir d’un corpus oral de parla espontània. La caracterització que s’ofereix és el resultat de l’aplicació del mètode d’anàlisi melòdica que va proposar el Dr. Cantero Serena en la seva tesi doctoral (1995) i que va implementar més tard la professora Dolors Font-Rotchés.


- Ballesteros Panizo, M. (2011). Complejidad y emergencia en el estudio de la entonación. V Congreso Internacional de Fonética experimental, Cáceres 2011

Aquest treball intenta buscar l’eficàcia i l’impacte que els instruments conceptuals del pensament complex poden tenir en el nostre àmbit. D’acord amb aquest objectiu, l’exposició s’ha dividit en quatre parts: 1) definició d’un sistema complex i maneres d’entendre la complexitat, 2) la emergència, 3)El pensament complex relacionat amb l’estudi de la fonètica i la fonologia segmental i 4) l’impacte que el principi hologramàtic té en l’estudi de l’entonació.


- Ballesteros Panizo, M. (2012). Complejidad y estudio de la comunicación. Phonica, vol.7

En aquest article s’enumeren una sèrie de reptes teòrics i metodològics que les ciències que estudien la comunicació tenen. El punt de partida és el pensament complex de Morin ja que, en la seva obra, presenta un diagnòstic molt agut de la situació que es troben les ciències socials i les pistes suficients per millorar-la.


- Ballesteros Panizo, M. (2012). Transdisciplinarity in the study of human communication:A 21st century challenge. International Journal of Linguistics. Vol 4 n.1

L’article mostra una sèrie de reptes teòrics i metodològics que els estudis lingüístics han de superar. Concretament, es centra en el “coneixement complex” i en el conjunt de les eines conceptuals que es comenten en el treball de Morin. Aplicant el pensament complex a la comunicació humana revela que els sistemes fonètics, gramaticals, no verbals i cognitius están estretament relacionats i independents. Per això, necessitem adoptar un enfocament transdisciplinari.


- Ballesteros Panizo, M. i Torregrosa, J. (2012). Hacia una lingüística compleja: análisis multisistémico del habla espontánea. AESLA 2012

Els autors d’aquest article presenten els avantatges teòrics que sorgeixen d’adoptar la perspectiva de la complexitat a l’estudi de la comunicació quotidiana. També descriuen un mètode d’anàlisi multisistèmic que permet analitzar la realitat complexa del llenguatge humà i estudiar les interrelacions entre tots els elements que el componen. Finalment, es mencionen el principi de recursivitat organitzacional, el principi d’obertura de l’univers i el principi hologramàtic que ajuden a entendre la complexitat.


- Ballesteros Panizo, M. (2013). La semiosis: un regalo de Charles Sandres Peirce para el estudioso del lenguaje. Moenia vol. 19

En aquest article, es proposa un nou punt de partida: la semiòtica de Charles S. Peirce contribueix a aclarir el camí per al coneixement del paper que l’entonació té en la comunicació ja que considera l’element “interpretant” i concep la significació com un procés, com semiosi.


  • Bastardas-Boada, A. (2021). Por una compléxica: reflexiones sobre la complejidad 'restringida' y 'general' a partir de los procesos de bilingüización social y sustitución lingüística. Dipòsit digital UB: http://hdl.handle.net/2445/181501







- Bastardas-Boada, A. (2019). "Introduction" (with E. Boix-Fuster, and R. M. Torrens Guerrini), in: Bastardas-Boada, A., E. Boix-Fuster, & R. M. Torrens Guerrini (eds.), Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities. Bern, Switzerland: Peter Lang, pp. 7-14.


- Bastardas-Boada, A. (2019). "Mixed-Language Families in Catalonia: Competences, Uses and Evolving Self-Organisation", in: Bastardas-Boada, A., E. Boix-Fuster, & R. M. Torrens Guerrini (eds.), Family Multilingualism in Medium-Sized Language Communities. Bern, Switzerland: Peter Lang, pp. 15-52.


- Bastardas-Boada, A. (2019). "Introduction" (with À. Massip-Bonet and G. Bel-Enguix), in: Massip-Bonet, À., G. Bel-Enguix, & A. Bastardas-Boada (eds.), Applications of complexity theory in language and communication sciences. Cham, Switzerland: Springer, pp. 1-13.


- Bastardas-Boada, A. (2019). "Entrevista a Albert Bastardas" (per Emili Boix-Fuster), Treballs de sociolingüística catalana 29, pp. 227-234.


- Bastardas-Boada, A. (2019). "'Restricted' and 'general' complexity perspectives on social bilingualisation and language shift", in: Massip-Bonet, À., G. Bel-Enguix, & A. Bastardas-Boada (eds.), Applications of complexity theory in language and communication sciences. Cham, Switzerland: Springer, pp. 119-137.


- Bastardas-Boada, A. Emili Boix-Fuster, Rosa M. Torrens Guerrini (coords.) (2018), El català, llengua mitjana d’Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística, Barcelona, Editorial Octaedro.


- Bastardas-Boada, A. (2018). "Una llengua mitjana europea per als joves: les 'micropolítiques' imprescindibles per al català", Bastardas, A., E. Boix-Fuster, R. M. Torrens (eds.), El català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Ed. Octaedro, pp. 267-295.


- Bastardas-Boada, A. (2018). "Introducció", Bastardas, A., E. Boix-Fuster, R. M. Torrens (eds.), El català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro pp. 267-295.


- Bastardas-Boada, A. (2018). Una llengua mitjana europea per als joves: les 'micropolítiques' imprescindibles per al català, A. Bastardas i Boada, E. Boix-Fuster & R. M. Torrens Guerrini (coords.). El català, llengua mitjana d'Europa. Multilingüisme, globalització i sostenibilitat lingüística. Barcelona: Octaedro.


- Bastardas-Boada, A. (2017). 'Complexity in language contact: A socio-cognitive framework', Mufwene, S. et al. (eds.), Complexity in language: Developmental and evolutionary Perspectives. Cambridge: pp. 218-243.


- Bastardas-Boada, A. (2017). 'The ecology of language contact: Minority and majority languages', Fill, A., Penz, H. (eds.), Routledge Handbook of Ecolinguistics.


- Bastardas-Boada, A. (2016). ' 'Diversidade, contato e ecologia linguística: uma aproximação a partir da complexidade sociocognitiva', do Couto, Hildo H., et al. org., O paradigma ecológico para as ciências da linguagem: ensaios ecolinguisticos clássicos e contemporáneos. Goiânia, Brasil, pp. 325-349.


- Bastardas-Boada, A. (2016). 'Ecología lingüística y lenguas minorizadas: algunas notas sobre el desarrollo del campo', Fernández Planas, A. Ma. (ed.), 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística: pp. 449-458.


- Bastardas-Boada, A. (2016). 'Complexics as a Meta-Transdisciplinary Field', Congrès Mondial pour la pensée complexe. Les défis d’un monde globalisé. (Paris, 8-9 décembre. UNESCO).


- Bastardas-Boada, A. (2016). 'Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: competències, usos i autoorganització evolutiva [Mixed-language Families in Catalonia: Competences, Uses and Evolving Self-organisation]', Treballs de sociolingüística catalana 26, pp. 285-308.


- Bastardas-Boada, A. (2016). 'Canvis en els ecosistemes de les llengües mitjanes: nous fets a la recerca de nous conceptes [Changes in medium-sized languages' ecosystems: Searching new concepts for new facts]', Pradilla Cardona, Miquel Àngel (ed.), Miscel•lània d’Homenatge a Joan Martí i Castell. Vol. II. Tarragona, pp. 19-24.


- Bastardas-Boada, A. (2014). "Lingüística i ciències de la comunicació: sociocomplèxica com a perspectiva integradora", a: Massip Bonet, À., & A. Bastardas (eds.), Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 231-58.

Les revolucions paradigmàtiques del segle XX ens demanen que reflexionem sobre els nostres propis paradigmes, a la vista dels grans canvis en les altres disciplines. Els elements no han de ser representats com si estiguessin fora els uns dels altres, separats i independents, ja que les interdependències i les integracions són la base de la realitat. Necessitem una "ecologització" dinàmica i una "complexificació" de pensament per tal que puguem considerar els contextos dels fenòmens de manera integrada. És poc probable que siguem capaços d'entendre el comportament humà si no portem el cervell-ment al primer pla de la nostra anàlisi, ja que és en aquest enfocament on es percep la realitat, es processa cognitivament i emocionalment, i on -conscientment o no- es decideixen els cursos d'acció que un individu pren. Una ciència que veu el llenguatge no com un "objecte" sinó des la perspectiva de la (socio)complexitat té moltes més possibilitats de tenir èxit en la tasca de fer intel·ligibles els fenòmens lingüístics i comunicatius.


- Bastardas-Boada, A. (2014). "Sociolingüística: per una mirada complèxica", a: Massip Bonet, À., & A. Bastardas (eds.), Complèxica. Cervell, societat i llengua des de la transdisciplinarietat. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 291-316.

Tal i com el sociòleg Norbert Elias va destacar, es necessiten nous models per arribar a comprendre el funcionament complex dels éssers humans a la societat. Un enfocament ecològic de la complexitat podria ser útil per avançar en el nostre coneixement. Com podem pensar en un «ecosistema» sociolingüístic? Quins elements necessitem posar en aquest ecosistema i quines analogies es podrien aplicar? La inspiració (bio)ecològica és un exercici metafòric per procedir cap a un enfocament més holístic i dinàmic en sociolingüística. Això no obstant, una llengua no és una espècie i, per tant, hem de fer la nostra ecologia complexa sòcio-cognitiva i multidimensional. Necessitem crear teories i representar-nos a nosaltres mateixos teixint el comportament lingüístic juntament amb els seus contextos. I cal mantenir la diversitat lingüística i, alhora, fomentar la intercomunicació humana general a escala planetària.


- Bastardas-Boada, A. (2014). "Towards a complex-figurational socio-linguistics: Some contributions from physics, ecology and the sciences of complexity", History of the Human Sciences (Norbert Elias and Process Sociology - Across Disciplines), vol. 27, no. 3, pp. 55-75.

Com a sociòlegs i sociolingüistes figuracionals, hem de saber que en l'actualitat ens trobem amb el suport d'altres camps en els nostres esforços per construir una ciència sociocultural centrada en les interdependències i processos, amb una imatge multidimensional dels éssers humans en la qual es reconeixen adequadament el cervell i els seus processos mentals i emocionals. Les revolucions paradigmàtiques dins del camp de la física del segle XX, les aportacions de la biologia per a la nostra comprensió dels éssers vius, les construccions conceptuals construïdes al voltant de les teories de sistemes, l'autoorganització i la complexitat demanen que reflectim els grans canvis d’aquestes disciplines en els paradigmes de les ciències socials. L'aplicació de les metàfores o imatges teòriques de la complexitat i la sociologia figuracional en la comprensió dels fenòmens lingüístics i sòcio-comunicatius és de gran utilitat, ja que el llenguatge no és un "objecte", sinó un "complex", que existeix simultàniament a dins i entre diferents àmbits. El “llenguar” i la interacció són co-fenòmens. El llenguatge existeix dins de la interacció, i la interacció dins del llenguatge. Així, s’han de visualitzar, per exemple, els diferents nivells de l'estructura lingüística no com a entitats separades, sinó més aviat com una entitat unida i integrada tot considerant les seves interdependències funcionals. Cal veure el conjunt del fenomen des d’una multidimensionalitat més gran que inclogui el que durant molt temps es va considerar "extern" - l'individu i el seu cervell-ment, el sistema sociocultural, el món físic, etc. - i ampliant d'aquesta manera la nostra visió clàssica.


- Bastardas-Boada, A. (2014). “Cap a la ‘complèxica’ com a transdisciplina”, a: Martí, M. Antònia, & Mariona Taulé (eds.), Homenatge a Sebastià Serrano. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, pp. 63-77.

El reconeixement del caràcter 'complex' -entrellaçat, autoorganitzat, emergent i processual- de molts dels fenomens relacionats amb la vida ha demanat

una revisió de les mirades i de les imatges a través de les quals concebíem la realitat. I és d'aquí d'on han vingut els diferents esforços de les distintes (inter)disciplines per renovar les concepcions i trobar maneres de pensar més adequades a aquesta organització complexa dels fets i els esdeveniments. Les innovacions teorètiques i conceptuals en aquesta línia són les que van quedant aplegades sota rètols com ara 'pensament complex', 'ciències de la complexitat', 'perspectives complexes', ‘sistemes complexos [adaptatius]’, etc., els quals podrien resultar aplegats –aquesta és la meva proposta- sota el més general de 'complèxica' per designar la transdisciplina que s'ocupa específicament de fornir-nos d'eines cognitives adequades a la comprensió de la complexitat del món. La ‘complèxica’ transdisciplinària estaria constituïda per tots els esforços contemporanis que, des de disciplines específiques o bé des dels investigadors dedicats ja específicament a la construcció d’eines, procediments, models i conceptes d’aplicació transversal, cerquen de fer possible la comprensió i explicació dels fenòmens més imbricats, entrellaçats i dinàmics de la realitat.

Pel que fa al pla teorètic, la complèxica, ha de fornir-nos un conjunt de principis, conceptes i paisatges conceptuals aplicables transversalment als distints camps de coneixement i fenòmens de la realitat, que ens permetin capir molt millor que fins ara els aspectes complexos de la seva existència. Per fer això, el que hem d’intentar fer, com diu Morin, no és “reduir la complexitat a la simplicitat, [sinó] traduir la complexitat en teoria”.


- Bastardas-Boada, A. (2014). "Autobiografía intelectual", en: Laborda, X., L. Romera, & Ana M. Fernandez Planas (eds.), La lingüística en España. 24 autobiografías. Barcelona: Editorial UOC, pp. 29-43.

S’explica com Albert Bastardas va iniciar la seva vida acadèmica dins de l’àmbit de la lingüística. Es va llicenciar en Filologia Catalana, amb un fort interès per la sociolingüística. Va ampliar estudis de lingüística i sociologia a Indiana University (USA) i va enfocar la seva tesi doctoral, realitzada al Quebec, sobre el fenomen de la bilingüització social des d’un punt de vista “ecològic”. Posteriorment ha desenvolupat les perspectives de l’ecologia lingüística i de la complèxica sociocultural.


- Bastardas-Boada, A. (2014) “Ecología y sostenibilidad lingüísticas: una aproximación desde la (socio)complejidad”, Eugenio Coseriu In Memoriam. XIV Jornadas deLingüística. Cádiz: Universidad de Cádiz.

Dins de l’àmbit de la lingüística, sovint ens hem preguntat quins són els mecanismes i les causes que provoquen l’evolució històrica del comportament lingüístic i com podem intervenir-hi, si és que cal. Per tal de respondre aquesta pregunta, hem d’adoptar una visió comprensiva, interrelacionada i dinàmica com és la de l’ecologia lingüística, que permet fer una proposta-marc complexa, multidimensional i integradora per a l’estudi del contacte lingüístic. Aquest enfocament pot fer possible el disseny de polítiques a favor alhora de la poliglotització i la sostenibilitat lingüística.


- Bastardas-Boada, A. i Massip-Bonet, À. (2013). Presentació. Llengua, Societat i Comunicació, 11, pp. 1-4.

Amb la publicació d’aquest número de LSC es pretén poder donar un impuls important a l’avenç de la formulació i difusió de la perspectiva transdisciplinària de complexitat, fent especial atenció a la seva aplicació sobre els fets sociocognitius relacionats amb el llenguatge. El fenomen lingüisticocomunicatiu és certament un dels més multidimensionals i imbricats de la realitat, cosa que fa que una aplicació adequada de les concepcions complèxiques hagi de poder fer avançar la comprensió de molts aspectes fins ara poc clars o mal explicats. Creiem, de fet, que el desenvolupament d’aquesta perspectiva permetrà una molt més alta capacitat de comprensió dels fenòmens humans en general, ja que aquests són, molt probablement, els més complexos de l’existència i els més necessitats d’un pensament que permeti la teorització interrelacionada de les seves co-dinàmiques internes i externes.


- Bastardas-Boada, A. (2013).Complexitat i fenomen (socio)lingüístic. Llengua, Societat i Comunicació, 11, pp. 5-13.

Els fenòmens del nivell intermedi de la realitat presenten unes característiques particulars d’autoorganització sistèmica, d’interrelació polinivellada, de recursivitat, d’emergència d’«objectes» nous amb propietats distintes dels elements que els formen, i de dinamicitat evolutiva, que demanen molt probablement la formulació de noves concepcions teòriques i de principis paradigmàtics distints. A aquesta «complexitat» de la realitat és al que intenta donar resposta adequada el que s’ha anat anomenant perspectives o ciències de la complexitat o bé pensament complex. Aquesta aproximació adopta una manera multidimensional, integrada i dinàmica de veure la realitat: el món és constituït per la sobreposició emergent de distints elements que van produint entrellaçadament noves propietats o noves organitzacions a mesura que es va complexificant en nivells més alts. Si tractem el que anomenem llengües com si fossin objectes simples i descontextualitzats, podem avançar en la comprensió d’alguns dels seus aspectes més mecànics però podem ignorar totalment les seves condicions d’existència, funcionalitat, manteniment, variació, canvi o desaparició.


- Bastardas-Boada, A. (2013).Language policy and planning as an interdisciplinary field: towards a complexity approach. Current Issues in Language Planning, DOI: 10.1080/14664208.2013.829276.

Un dels perills que hem de tenir en compte quan s'estudien qüestions de política i planificació lingüístiques és la perspectiva fragmentària amb la qual poden ser abordades. La realitat, en canvi, està interrelacionada i superposada. Aquesta és la raó per la qual la perspectiva de la complexitat destaca la importància d'estudiar els contextos dels fenòmens, és a dir, les seves relacions externes. La direcció que s’ha de seguir condueix a una millor comprensió de la realitat, entesa com un conjunt de sistemes oberts que estan en constant intercanvi amb l'ecosistema circumdant, tenint en compte sempre que qualsevol estabilitat aparent és el resultat d'un equilibri dinàmic. Per tant, avançar cap a un enfocament interdisciplinari és necessari i imperatiu.

Un conjunt interrelacionat de preguntes orientadores per al camp per tant podria ser: Quin grup o organització, en la recerca de quins objectius o intencions generals, vol aconseguir què, on, com i quan; i què és el que realment aconsegueixen, i per què?


-Bastardas-Boada, A. (2013). Sociolinguistics: Towards a Complex Ecological View, in: Massip-Bonet, M. À., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 15-34.

Tal i com el sociòleg Norbert Elias va destacar, es necessiten nous models per arribar a comprendre el funcionament complex dels éssers humans a la societat. Un enfocament ecològic de la complexitat podria ser útil per avançar en el nostre coneixement. Com podem pensar en un «ecosistema» sociolingüístic? Quins elements necessitem posar en aquest ecosistema i quines analogies es podrien aplicar? La inspiració (bio)ecològica és un exercici metafòric per procedir cap a un enfocament més holístic i dinàmic en sociolingüística. Això no obstant, una llengua no és una espècie i, per tant, hem de fer la nostra ecologia complexa sòcio-cognitiva i multidimensional. Necessitem crear teories i representar-nos a nosaltres mateixos teixint el comportament lingüístic juntament amb els seus contextos. I cal mantenir la diversitat lingüística i, alhora, fomentar la intercomunicació humana general a escala planetària.


-Bastardas-Boada, A. (2013). General Linguistics and Communication Sciences: Sociocomplexity as an Integrative Perspective, in: Massip-Bonet, M. À, & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 151-173.

Les revolucions paradigmàtiques del segle XX ens demanen que reflexionem sobre els nostres propis paradigmes, a la vista dels grans canvis en les altres disciplines. Els elements no han de ser representats com si estiguessin fora els uns dels altres, separats i independents, ja que les interdependències i les integracions són la base de la realitat. Necessitem una "ecologització" dinàmica i una "complexificació" de pensament per tal que puguem considerar els contextos dels fenòmens de manera integrada. És poc probable que siguem capaços d'entendre el comportament humà si no portem el cervell-ment al primer pla de la nostra anàlisi, ja que és en aquest enfocament on es percep la realitat, es processa cognitivament i emocionalment, i on -conscientment o no- es decideixen els cursos d'acció que un individu pren. Una ciència que veu el llenguatge no com un "objecte" sinó des la perspectiva de la (socio)complexitat té moltes més possibilitats de tenir èxit en la tasca de fer intel·ligibles els fenòmens lingüístics i comunicatius.


-Bastardas i Boada, A. (2012). L'anglès com a llengua global. a: Vila, F.X. (ed.), Posar-hi la base : usos i aprenentatges lingüístics en el domini català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Xarxa CRUSCAT, pp. 109-112.

L’objectiu d’aquest article és explicar la consolidació de l’anglès com a llengua global i les conseqüències que aquest fet pot comportar. També es pretén aclarir les confusions produïdes pel fet de no distingir correctament les funcions de les llengües, i es demanen polítiques per a la protecció i promoció de la diversitat lingüística. Se citen diversos autors que ressituen la influència de l’anglès i en minimitzen els seus efectes. Segons aquest article, doncs, l’evolució de l’anglès tindrà dinàmiques diferents a cada comunitat lingüística.


-Bastardas i Boada, A. (2012). Language and identity policies in the 'glocal' age: New processes, effects and principles or organization. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.

El contacte entre els grups humans culturalment diferents en el món actual ‘glocal' -global i local- és molt més gran que en qualsevol altre moment de la història. El repte al qual ens enfrontem és la identificació de les formes més convenients per organitzar la coexistència de diferents grups lingüístics humans per tal que puguem fomentar la seva solidaritat com a membres de la mateixa espècie biològica desenvolupats culturalment. Els processos d'integració econòmica i política que es troben actualment en marxa han fet que cada vegada més persones vulguin ser poliglotes. L’anglès, així, s'està consolidant com la suprallengua mundial més habitual, tot i que coexisteix també amb altres llengües franques que s’utilitzen àmpliament en certes parts del món. Tota aquesta reorganització comunicativa de l'espècie humana pot molt bé plantejar nous problemes i agreujar les tensions existents pel que fa a la llengua i la identitat. Semblaria que aquests processos comprenen almenys quatre dimensions conceptuals importants que s'han de tenir en compte per sobre de tot, ja que són molt esteses i, si no s'aborden, poden portar a una inestabilitat social significativa. Aquestes dimensions es refereixen al reconeixement, la capacitat de comunicació, la sostenibilitat i la integració lingüístics. Si bé s'accepta la utilitat de tenir una llengua inter-nacional, la pedra angular del sistema és que es garanteixi la sostenibilitat lingüística de cada grup. El principi bàsic podria ser la subsidiarietat funcional, és a dir, tot el que es pugui fer en l'idioma local no ha de ser fet en un altre de més global. Com en la cita de Paracels - "sols la dosi fa el verí” - el contacte entre llengües no és "verinós" per se, però quan s'excedeix la dosi correcta pot resultar perjudicial per a la llengua que tingui la posició més feble. Una humanitat multilingüe i comunicada és possible.


- Bastardas Boada, A. (2010). "Towards a global model of linguistic ecology", Catalan International View 5 (Winter 2009-2010).

En aquest article, s’exploren les conseqüències del procés de la globalització, que configura la nova situació sociolingüística. Concretament, s’explica la tendència de la societat a bilingualitzar-se o a poliglotitzar-se socialment, i l’impacte lingüístic causat pels desplaçaments d’un grup lingüístic majoritari cap a una altra àrea on ja hi ha un altre codi establert. D’aquestes dues conseqüències i de totes les que deriven de la globalització, se n’han d’ocupar les institucions públiques per tal de fer front a les necessitats i problemes lingüístics.

També s’hi exposa la utilitat de la perspectiva complexa i ecològica per tal de solucionar les problemàtiques que puguin sorgir del contacte lingüístic. Finalment, es proposa l’aplicació del principi de subsidiarietat i s’advoca per la sostenibilitat lingüística, a la qual els organismes internacionals han de donar suport dins d’un marc ètic.


- Bastardas Boada, A. (2009). Complejidad y emergencia en lingüística y ciencias de la comunicación. Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal vol. 4, n. 2 (October).

Aquest article mostra com alguns instruments i perspectives conceptuals proporcionades per els paradigmes ecològics, caològics, holístics o de la complexitat podrien donar suport a la recerca en Lingüística i Ciències de la Comunicació i també podrien confirmar, en uns fonaments científics, alguns itineraris ja iniciats dins de la disciplina. Per tant, s’hauria de començar a investigar el conjunt significant en el marc socio-mental i a partir d’aquí veure com es troben implícitament o eco-dependentment en la forma i en els comunicants inclosos a diferents nivells del sistema. Aquesta perspectiva implica una transversalització i una ecologització multidimensional del centre d’atenció dels investigadors.


- Bastardas Boada, A. (2009), “Sociolingüística y linguodiversidad: una aproximación desde la ecología compleja” / “Soziolinguistika eta hizkuntzaniztasuna ekologia konplexutik abiatutako hurbilketa”, Hizkunea, Soziolinguistikako Agerkaria (Boletín de sociolingüística de la Viceconsejería de Política Lingüística del Gobierno Vasco).

La sociolingüística és un camp interdisciplinari encara jove que ha utilitzat diferents models teòrics d’altres disciplines. En aquest article, s’exposen els beneficis d’utilitzar una perspectiva ecològica en aquest camp. En primer lloc, ens permet concebre de manera més operativa allò que anomenem “context”. Per tant, des d’aquesta perspectiva es pot entendre millor els processos de canvi, substitució i normalització lingüístics, fet que ens permetrà promoure principis ètics més profunds per a la diversitat lingüística.

Això no obstant, també es fan paleses les diferències entre l’ecologia biològica i l’ecologia lingüística o cultural ja que, en aquesta última, el grau de determinisme pot ser menor i la reconducció dels processos en el pla sociocultural pot ser més possible per part dels propis protagonistes.


- Bastardas Boada, A. (2007). Linguistic sustainability for a multilingual humanity. Glossa. An Ambilingual Interdisciplinary Journal, vol. II, n. 1 & 2 (June), pp. 180-202.

Les analogies i metàfores transdisciplinàries són eines potencialment útils per al pensament i la creativitat. L'exploració d'altres filosofies i camps conceptuals pot ser gratificant i pot contribuir a crear noves idees útils per aplicar en diferents problemes i parts de la realitat. El desenvolupament de l'anomenat enfocament de la ‘sostenibilitat' ens permet explorar la possibilitat de traduir i adaptar alguns de les seves idees principals a l'organització de la diversitat lingüística humana.


- Bastardas Boada, A. (2007). Les polítiques de la llengua i la identitat a l’era ‘glocal’ / Language and identity policies in the ‘glocal’ age. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics, Generalitat de Catalunya.

El contacte entre els grups humans culturalment diferents en el món actual ‘glocal' -global i local- és molt més gran que en qualsevol altre moment de la història. El repte al qual ens enfrontem és la identificació de les formes més convenients per organitzar la coexistència de diferents grups lingüístics humans per tal que puguem fomentar la seva solidaritat com a membres de la mateixa espècie biològica desenvolupats culturalment. Els processos d'integració econòmica i política que es troben actualment en marxa han fet que cada vegada més persones vulguin ser poliglotes. L’anglès, així, s'està consolidant com la suprallengua mundial més habitual, tot i que coexisteix també amb altres llengües franques que s’utilitzen àmpliament en certes parts del món. Tota aquesta reorganització comunicativa de l'espècie humana pot molt bé plantejar nous problemes i agreujar les tensions existents pel que fa a la llengua i la identitat. Semblaria que aquests processos comprenen almenys quatre dimensions conceptuals importants que s'han de tenir en compte per sobre de tot, ja que són molt esteses i, si no s'aborden, poden portar a una inestabilitat social significativa. Aquestes dimensions es refereixen al reconeixement, la capacitat de comunicació, la sostenibilitat i la integració lingüístics. Si bé s'accepta la utilitat de tenir una llengua inter-nacional, la pedra angular del sistema és que es garanteixi la sostenibilitat lingüística de cada grup. El principi bàsic podria ser la subsidiarietat funcional, és a dir, tot el que es pugui fer en l'idioma local no ha de ser fet en un altre de més global. Com en la cita de Paracels - "sols la dosi fa el verí” - el contacte entre llengües no és "verinós" per se, però quan s'excedeix la dosi correcta pot resultar perjudicial per a la llengua que tingui la posició més feble. Una humanitat multilingüe i comunicada és possible.


- Bastardas Boada, A. (2006). Lingüística y (psico)sociología: una interdisciplinariedad necesaria, QVR Quo Vadis Romania? - Zeitschrift für eine aktuelle Romanistik, 28, pp. 20-29.

En aquest article, s’exposen els avantatges d’aplicar la perspectiva de complexitat als fenòmens lingüístics. Concretament, es dóna suport a la visió de la llengua com un complex, en comptes d’un objecte, en el qual participa l’aparell cognitivo-emotiu de l’individu i la resta del món natural i social. Per tant, s’acosta més a la realitat que pensem que les llengües són “xarxes” i no sistemes.

A més a més, també es considera útil la imatge de la partitura orquestral en lingüística, ja que ens permet plasmar la multidimensionalitat. Finalment, també es justifiquen els beneficis d’aplicar el punt de vista de la ‘lingüística de la (socio)significació’ en paral·lel a una ‘lingüística de formes’.


- Bastardas Boada, A. (2005). Cap a una sostenibilitat lingüística. Barcelona: Angle ed. / Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Generalitat de Catalunya.

En aquest assaig -que va merèixer ex aequo el premi IDEES d'Assaig Breu en l'edició del 2004-, Albert Bastardas aplica el concepte de sostenibilitat a la sociolingüística, i contribueix a crear un marc de reflexió sobre l'aplicació d'un model de desenvolupament harmònic de les llengües que superi les visions reduccionistes de la diversitat.

Es tracta d'una aproximació humanista i no instrumental o "economicista" de les relacions entre comunitats lingüístiques a fi i efecte de revertir la tendència d'expansió i dominació que fins ara ha regit la gestió de la diversitat lingüística. Aquesta filosofia sostenibilista també postula un nou paradigma moral que propugna la defensa i la vertebració dels valors socials compartits mitjançant la formació d'una nova consciència i d'una nova ètica col·lectives.

Des del punt de vista sociolingüístic, això implica explorar una nova via que permeti el desenvolupament de la diversitat lingüística humana per sobre de l'expansió glotofàgica de les grans llengües, i acabar amb les relacions de dominació i subordinació que es donen en les relacions entre grups lingüístics distints.

Els beneficis personals i grupals de la sostenibilitat dels grups lingüístics -més autoestima, més autoimatge positiva del grup, etc.- són importants per a la felicitat de les persones, atès que la preservació de la diversitat lingüística i el manteniment de les identitats col·lectives poden contribuir de manera decisiva a posar fi a la pobresa i anomia a què porta la desorganització de l'ecosistema tradicional de subsistència, i de conservació dels sabers populars que cada cultura ha produït.


- Bastardas Boada, A. (2003). Lingüística general: elementos para un paradigma integrador desde la perspectiva de complejidad [General linguistics: Elements for an integrative paradigm from the complexity perspective], LinRed (on-line), 11-11-2003, pp. 1-23.

L’enfocament de la “complexitat” pot ser positiu i molt útil per a les teories de Lingüística General ja que parteix de la base de: a) la idea que el coneixement o significat pot existir sense un ésser que els produeix b) el punt de vista de la realitat fragmentat i reduccionista c) els models de causalitat “linear” d) la tendència a dicotomitzar les categories sobre la realitat, e) el principi del tercer exclòs d’Aristòtil (lògica binària: si alguna cosa és aquí, no és allà), f) la desaparició de la ment en algunes ciències socials “més importants”, g) un enfocament inadequat de les relacions entre el conjunt i les seves parts i, h) una perspectiva de la creativitat molt més basada en la lògica i no en la intuïció “artística” i la imaginació en la ciència.


- Bastardas Boada, A. (2002). Política lingüística mundial a l'era de la globalització: diversitat i intercomunicació des de la perspectiva de la "complexitat" (Català) / World language policy in the era of globalization: Diversity and intercommunication from the perspective of 'complexity ' (English). Noves SL. Revista de sociolingüística (Barcelona) (on-line).

En aquest article es plantegen les conseqüències de la globalització en el pla lingüístic. Més en detall, s’explica com la transnacionalització de l’economia causa la necessitat de saber noves llengües i com les innovacions en les tecnologies de la comunicació apropen a parlants de diferents llengües ampliant, d’aquesta manera, les àrees d’interrelació humana. Aquests fets comporten un augment de bilingüítzació o poliglotització funcional, processos que poden provocar sentiments d’amenaça cultural i reaccions defensives per part d’algun grup de parlants.

Tenint en compte les característiques d’aquesta nova fase històrica, s’exposen els avantatges de gestionar el contacte lingüístic des de la ‘complexitat’ i es justifica la necessitat de donar noves respostes en el pla de l’organització de política lingüística que assegurin el manteniment general de la diversitat lingüística des de la pau i l’equitat lingüística planetària.

- Bastardas Boada, A. (1996). Ecologia de les llengües. Medi, contactes i dinàmica sociolingüística [Ecology of languages. Context, contacts and sociolinguistic dynamics]. Barcelona: Proa/Enciclopèdia Catalana.

Aquest és el treball guanyador del premi Enciclopèdia Catalana, l’any 1996. Es tracta d'una teorització extensa sobre els fenòmens relacionats amb la diversitat i el contacte lingüístics des de la perspectiva de la complexitat sociocognitiva i ecològica.

En aquest marc, el treball es planteja, per una banda, avançar en la comprensió global i integrada dels processos de contacte lingüístic i, per l’altra, estimular i fer camí cap a la fonamentació i integració teòrica des d'una aproximació interdisciplinària i eclèctica que pugui també ser una contribució en favor d'un paradigma sociolingüístic unificat i comú. L'estratègia per construir-lo no serà pas una pura fusió de les aportacions de les diferents línies sinó un plantejament més global que, incardinat amb la resta de les disciplines científiques més contemporàniament innovadores, permeti la integració harmònica de les diferents aproximacions sociolingüístiques en un enfocament unitari ampli i profund, que dugui al màxim acostament amb la realitat.

Els materials per confegir aquesta aproximació unificada estant trets de tot arreu on s'ha vist algun element interessant i pertinent. La física teòrica, l'ecologia, la filosofia de la ciència i de la ment, l'antropologia, la sociologia fenomenològica i processual, les ciències cognitives, la ciència política, la pragmàtica, la història, la teoria de sistemes, les aproximacions a la complexitat i, òbviament, la mateixa sociolingüística dialoguen i s'interpenetren en aquest intent integrador.

Més concretament, l'apartat que obre el llibre desenvolupa breument un seguit d'idees i principis a l'entorn dels principis de provisionalitat del coneixement científic i d'aproximació ecosistèmica i contextual. L'afirmació bàsica fóra que per tal d'entendre el funcionament d'un fenomen determinat cal veure'n les connexions amb els seus entorns d'existència, donada la imbricació dels elements de la realitat. Dos, són, doncs, els contextos bàsics dels sistemes de comunicació lingüística dels humans, és a dir de les varietats lingüístiques: el cervell/ment, d'una banda, i l'ordre sòcio-cultural, de l'altra. L'intent de l'obra, serà, doncs, explorar algunes de les relacions de les varietats lingüístiques amb aquests dos contextos, tot intentant contribuir a la comprensió dels fenòmens macrodinàmics del contacte lingüístic. Un altre principi assajat és el de considerar que els distints ordres i fenòmens de la realitat configuren una totalitat interrelacionada, de manera que no existeixen només interinfluències circulars entre dues variables sinó un conjunt d'interaccions dinàmiques que formen interpenetradament la realitat. Els fenòmens, doncs, mentals, interaccionals, col·lectius, polítics, lingüístics, etc., es donen simultàniament i entrellaçadament de forma que l'un constitueix l'altre i viceversa. Per materialitzar la imatge, es recorre a la metàfora de la música per tal com ens permet de visualitzar diferents plans d'un mateix fenomen unitari i que alhora existeix en la seva seqüencialitat, és a dir, en el temps.

Després, l'atenció se centra en els grans processos dinàmics en què tenen lloc els fenòmens més habituals de contacte lingüístic: la regulació política de l'estandardització de la comunicació lingüística i els moviments migratoris.

En el darrer capítol, el cas català és estudiat de manera integral, tot distingint-hi, però, els diferents processos de contacte lingüístic que s'hi donen de manera interrelacionada i entrellaçada: l'estandardització i l'extensió de l'ús del codi autòcton, la bilingüització -formal i informal- de la població de L1 catalana i de L1 castellana, cadascuna en la llengua de l'altra, i l'evolució de les relacions intergrupals, que pot dur a casos de substitució lingüística en un i altre conjunt.


- Bretxa, V., Vila, F.X. i Comajoan, Ll. (en premsa). Llengües i globalització en el món de la recerca: Els coneixements i els usos lingüístics al Parc Científic de Barcelona. Barcelona: Caplletra

Aquest estudi investiga com, en l’actual situació sociolingüística global d’un ús general de l’anglès com a llengua franca, aquesta llengua cohabita amb altres llengües (per exemple, l’espanyol) en el context de Catalunya, una comunitat de llengua mitjana. Concretament, l’estudi es centra en l’ús lingüístic en el Parc Científic de Barcelona.


- Bretxa, V. i Vila, F.X. (en premsa). Els efectes lingüístics del pas de l’ensenyament primari al secundari: Mataró, un estudi de cas. Barcelona: Treballs de Sociolingüística Catalana, 22

Aquest paper sintetitza alguns dels resultats principals sobre els canvis en la pràctica lingüística entre els adolescents de Mataró (Catalunya) a partir de les dades del projecte RESOL, les dades del qual són longitudinals ja que recull informació dels alumnes quan cursaven 6è de primària i d’un any més tard, a finals de 1r d’ESO. La base d’aquesta anàlisi és una comparació diacrònica d’alguns indicadors d’ús lingüístic interpersonal, la tria lingüística als mitjans de comunicació i en el consum i les competències declarades en català i castellà.


- Bretxa, V. (2009). El salt a secundària: els preadolescents, consum cultural i llengua. Berlín: Zeitschrift für katalanistik, 22.

L’objectiu d’aquest article és identificar els canvis més rellevants que es produeixen en el comportament lingüístic i les pràctiques culturals d’estudiants quan acaben l’escola primària i comencen a estudiar a l’institut. La base de l’anàlisi és una comparació diacrònica d’indicadors tenint en compte els usos en català i castellà, com també l’ús lingüístic durant el temps d’oci i els hàbits de consum cultural.


- Bretxa, V., Comajoan, Ll. i Sorolla, N. (2008). De les pràctiques monolingües familiars a la identificació bilingüe: el cas dels preadolescents de Mataró i la Franja. Barcelona: Noves SL, Hivern 2009.

L’article presenta informació sobre la relació entre el llenguatge emprat per la població adolescent de Mataró i de la Franja de Ponent amb els seus pares i la seva identitat lingüística. En particular, s’estudia com les diferents variables sociolingüístiques afecten la seva relació per tal de crear dos subgrups lingüístics: un grup amb un ambient familiar monolingüe castellanoparlant i que s’identifica amb aquest llenguatge i un altre grup que, tot i que també té un ambient familiar monolingüe, mostra una identificació bilingüe.


- Bretxa, V (2007). Els usos lingüístics en les TIC de les PIMES a Catalunya. Barcelona: Llengua i ús. Revista Tècnica de política lingüística.

En aquest article es mostra una primera explotació de les dades referents als usos lingüístics en les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) de l’Estadística sobre usos lingüístics a les petites i mitjanes empreses de Catalunya (EULPILMES-06) elaborat per la Secretaria de Política Lingüística, amb el suport de l’Institut d’Estadística de Catalunya. A través d'aquest estudi, podem avaluar els usos lingüístics en les petites i mitjanes empreses (pimes) de Catalunya del sector serveis.


-Laborda, X. (2012). De Retórica. La comunicació persuasiva. Barcelona: UOC. Edició castellana

La paraula és un instrument de transformació del món. Aporta una eina de cooperació social i també de domini. L’element comú a ambdós efectes, el d’entesa i el de poder, és la capacitat persuasiva de la comunicació. I l’origen del seu coneixement, amb la invenció de la retòrica, es troba entre els antics. Aquest llibre parla de l’art de convèncer, la retòrica. Després d’una interessant visió històrica, l’autor planteja raons i situacions de l’ús polític del discurs.

En aquest article, es proposa un nou punt de partida: la semiòtica de Charles S. Peirce contribueix a aclarir el camí per al coneixement del paper que l’entonació té en la comunicació ja que considera l’element “interpretant” i concep la significació com un procés, com semiosi.


- Laborda, X. (2010). Discursos efímers instrueixen sobre comunicació institucional. en M. J. Marín et alii, Discurs polític i identitats (trans)nacionals, Anejo nº 72 de la Revista Quaderns de Filologia, València. Universitat de València, p. 161-196.

Presentem un estudi sobre corpus de comunicació institucional d’àmbit local. Consta de discursos efímers que combinen l’oratòria política i les estratègies publicitàries. Són discursos que permeten copsar, amb perspectiva històrica, fenòmens comunicatius d’identificació col•lectiva, creació de comunitats i d’acció política.


- Laborda, X. i Bassols, M. et al. (2003). Expresión-comunicación y lenguajes en la práctica educativa. Creación de proyectos, Barcelona, Octaedro.

Una desena de professors de l’Escola d’Expressio Carme Aymerich són els autors de l’obra Expresión-comunicación y lenguajes en la práctica educativa, coordinada per Mireia Bassols i editada per Octaedro amb la col·laboració de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona. El llibre és el resultat del postgrau que porta el mateix nom i que s’imparteix des de fa dotze anys a la Universitat de Barcelona i l’Escola d’Expressió de l’Ajuntament de Barcelona. El seu propòsit és formar mestres i educadors en activitats didàctiques que relacionen la comunicació verbal i escrita amb l’expressió corporal, dramàtica, visual i plàstica.


- Laborda, X. (2010). School exercise books. in Juri Meda, Davide Montino, Roberto Sani, ed. School Exercise Books. A Complex Source for a History of the Approach to Schooling and Education in the 19th and 20th Centuries, Polistampa, vol. 2, cm 17x24, pp. 1616, ISBN: 978-88-596-0724-3.

Llibres escolars d’exercicis de Sol Albizu al final del règim franquista: 1970-1974. La nena Sol Albizu va estar escolaritzada durant els seus estudis primaris de primària a l’escola pública Gayarre de Barcelona, entre els anys 1965 i 1974. Des del 1970 i el 1974, va cursar els últims tres anys de l’educació primària i el primer curs d’administratiu dels 10 als 14 anys. Sol va recollir en quatre volums els seus apunts d’aquests quatre cursos (1970-1974), amb dictats, escrits i qüestionaris de Gramàtica, Geografia i història, Ciències, Matemàtiques, Religió, Política i Labors.


- Laborda, X. (2005). Historiografía Lingüística y visibilidad de la Retórica. Revista de Investigación lingüística, RIL., Nº 8, Vol. VIII, p. 85-130, Universidad de Murcia.

La histografia o la teoria de l’escriptura de la història dels estats que el discurs històric és una elaboració ideològica, una representació del real. L’objectiu principal és saber com crear la representació de la història. El nostre article tracta de la representació retòrica en la lingüística historiogràfica divulgativa. Per això, es repassa el processament en setze manuals de la història de la lingüística.


- Labraña, S. (2011). Reflexións sobre a situación sociolingüística galega dende o paradigma da complexidade. Estudos de Lingüística Galega, 3, 65-82.

Les societats actuals plurilingües i multiculturals exhibeixen un elevat grau de complexitat. L’estudi d’aquestes societats, des d’un punt de vista exclusivament lineal i determinista, podria estar abocat al fracàs ja que els seus paràmetres no tenen en compte conceptes claus de “la complexitat” com ara: sistemes en xarxa, interacció dels elements, emergència, etc. En aquest article s’intenta una aproximació d’algunes de les propostes de la complexitat a l’estudi de la sociolingüística.


- Labraña, S. (2003). ”Ampliació de la consciència lingüística plural en els alumnes a través de l’educació multicultural” a Joan Perera (ed.): Plurilingüisme i educació: els reptes del segle XXI, ICE_UB, 251-258.

Atès que la realitat no és quelcom donat sinó que es construeix (“tot fer és conèixer i tot conèixer és fer”), actuacions diferents ens haurien de portar a la creació de realitats diferents, amb la consegüent ampliació de consciència. Aquesta és la base de l’experiència educativa a l’Ensenyament Secundari de Catalunya i Galícia Proxecto Galauda que es recull en aquest treball.

- Labraña, S, i González, I (2012: en premsa). ”Transmisión interxeracional do galego no contexto multilingüe catalán” a Novas achegas ao estudo da cultura galega II. A Coruña, Universidade da Coruñas

És prou conegut que en l’evolució d’una comunitat lingüística intervenen un munt de factors polítics, socials i psicològics que només poden ser avaluats des de la perspectiva de la complexitat, i que expliquen diferents efectes per a uns mateixos condicionants externs. Aquest estudi tracta d’esbrinar les interaccions de factors que incideixen en el comportament lingüístic de les parelles mixtes (català-gallec), posant l’èmfasi en la transmissió de les llengües respectives al fills.

- Labraña, S. (2008). ”Crea identitat la llengua gallega?” a Àngels Massip (coord.): Llengua i identitat. Publicacions de la UB, 83- 95.

En l’estudi de les identitats enfocat a l’anàlisi sociolingüística d’una comunitat, creiem que es barregen dos conceptes que no són exactament intercanviables: identitat i pertinença, doncs si bé la identitat implica pertinença, això no passa al contrari. Això explicaria casos com el gallec, on la llengua pròpia del territori no és un factor imprescindible d’identitat per a bona part de la població.


- Labraña, S., i Del Castillo, E. (2007). ”Catalán e galego. Do coñecemento das linguas á convivencia das culturas”. Actas del VII Congreso Internacional de Estudos Galegos (maig de 2003). A Coruña, Ediciós do Castro.

Aquest treball explora la percepció de les diferències lingüístiques i culturals de la societat catalana d’un grup de 10 universitaris de la UB, estudiants de gallec, sense vinculació familiar amb Galícia. El seu discurs reflecteix postures que s’inscriuen en un enfocament holístic i sistèmic (per tant, dins el paradigma de la complexitat) del context lingüístic i cultural; per exemple: no som nosaltres davant dels altres, sinó nosaltres al costat dels altres.


- Massip-Bonet, Â. (2013). El llenguatge: una visió des de la teoria de la complexitat. Llengua, Societat i Comunicació, 11, pp. 20-24.

En aquest article pretenem posar de relleu l'interès de la perspectiva CAS (llengua considerada com a Sistema Complex Adaptatiu) per a la investigació de la llengua i més concretament per a la investigació de la variació històrica i geogràfica. Parlem de l'evolució del llenguatge, entesa com els processos cognitius que donen lloc al canvi cultural i lingüístic.

L’enfocament CAS considera el llenguatge com un fenomen emergent, “el resultat de l'activitat, el comportament col·lectiu i acumulatiu d'agents lingüístics a través del temps" (Frank i Gontier 2013:39).


- Massip-Bonet, Â. (2012). Language as a Complex Adaptive System: Towards an Integrative Linguistics, in: Massip-Bonet, M. À., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 35-60.

The author justifies the title of this chapter by offering a general approach to the perspective of complexity and introducing the wide range of language used in connection with complexity. There is an introduction to terminology as redefined within the framework of complexity because we think that agreement on the terminology of the main concepts will provide a basis of

common language for all the chapters of this book. The objective of the chapter is to promote progress in the formulation and dissemination of transdisciplinary knowledge from the perspective of complexity, with special regard to its application in the field of language, the tool used to convey both thought and method. For this to happen, it is necessary to rethink science, including the human sciences, by means of an approach that cross-cuts disciplines and takes into account all those aspects which will allow us to find a shared language. This is because human phenomena require a way of thinking that is able to account for the interrelated and systematic nature of its internal and external dynamics. The development of a complex perspective will drive us toward a deeper understanding of human phenomena in general since they may well be the most complex in existence. This chapter also aims to set out guidelines for developing a vision of linguistics guided by the perspective of complexity.


- Massip-Bonet, Â. i Llordella, J. (2011). Dialectologia a través de la parla del Baix Llobregat. [Knowing the dialectology through the Baix Llobregat language]. Edicions del Llobregat.

Es tracta d’un resum dels mètodes i les eines de la disciplina, amb un conjunt de pautes bàsiques aplicables a estudis concrets. Es recull també una descripció de trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics de la parla del Baix Llobregat per fornir els estudiants de claus metodològiques i organitzatives per a qualsevol estudi de la parla. Cadascun dels aspectes plantejats en el llibre va acompanyat d’activitats per exemplificar o per fer pràctiques a través d’internet en el CD adjunt.


- Massip-Bonet, Â.. i Veny i Clar, J. (2010). Scripta Eivissenca. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Scripta Eivissenca recull textos procedents de l’illa d’Eivissa des del segle XIV fins al segle XXI, seguits tots d’observacions lingüístiques sobre la fonètica que reflecteixen les grafies i els aspectes de morfologia, sintaxi o lèxic que considerem remarcables i que manifesten aspectes de l’oralitat eivissenca (sempre a través de l’scripta). Els textos pertanyen a diversos tipus de gèneres (majoritàriament són no literaris), des de cartes privades o públiques a declaracions en judicis. Al final del volum hi ha un glossari amb totes les paraules que surten comentades en les anàlisis lingüístiques i, al costat, la referència al text on surten (any i gènere). Els textos sense comentar es poden consultar en la web del projecte (Diatopia i canvi lingüístic: Scripta i projecció dialectal FFI2009-12627, que ha comptat amb l’ajut del MICCIN des de 1996).


-Massip-Bonet, Â.. i Veny i Clar, J. (2011). Scripta Menorquina. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Es tracta d’un conjunt de textos que ofereixen una àmplia perspectiva de totes les àrees dialectals del domini lingüístic de l’illa, amb temàtiques i gèneres tan diversos com poden ser les rondalles, la poesia, els sermons o la gastronomia. El valor d’aquesta obra resideix precisament en la gran quantitat de textos recollits, un total de cent dinou, que van acompanyats d’una anàlisi molt acurada de les seves característiques gràfiques, fonètiques, morfosintàctiques i lèxiques. Aquesta obra forma part del projecte de recerca Diatopia i canvi lingüístic. Scripta i variació dialectal.


- Massip-Bonet, Â. i Veny i Clar, J. (2009). Diacronia i diatopia en el català baleàric segons dades del projecte de recerca Scripta i projecció dialectal. [Diachrony and diatopia in Balearic Catalan, according to the research project Scripta and dialectal projection]. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

En aquest article es resumeixen els objectius i l’estat del projecte Scripa i es sintetitzen algunes de les dades lingüístiques que es poden extreure de l’explotació dels textos eivissencs.


- Massip-Bonet, Â. (2007). La variabilité en langue: Théorie et complexité. [Variation in language: theory and complexity]. Gent: Phrasis. Studies in Language and Literature. Vol. 46 (2005) 2, p. 85-99.

En aquest treball es proposa una perspectiva multidisciplinària en el llenguatge per tal de descriure la variació sincrònica, que també reflecteix les diferents dinàmiques diacròniques. Alhora, aquest enfocament centra la nostra atenció en les relacions entre els elements. També tracta d'il·lustrar el que anomenem lingüística integracional (Massip 2003), que proposem que es desenvolupi en el marc teòric de la complexitat.


- Massip-Bonet, Â. (2006). Llengua, identitat i cultura. [Language, Identity and Culture]. In Llengua i Identitat. [Language and Identity). Barcelona: Fundació Congrés de Cultura Catalana.

Aquest article tracta sobre la multidimensionalitat del concepte d’identitat.


- Massip-Bonet, Â. (2008). Llengua i Identitat [Language and Identity]. Publicacions de la Universitat de Barcelona/ Dursi.

El Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC) va acollir entre finals del 2005 i principis del 2006 la celebració del cicle de conferències “Llengua i identitat”: conferències que, en la seva majoria, es recullen aquí i donen compte de la situació sociolingüística a territoris de parla catalana i a territoris d’altres llengües de l’Estat espanyol i de l’Estat francès i italià.


- Massip-Bonet, Â. (2008). Llengua, identitat i cultura: de la cognició a la societat. [Language, Identity and Culture: from cognition to society]. In Llengua i Identitat [Language and Identity]. Publicacions de la Universitat de Barcelona/ Dursi.

Aquest article emmarca els conceptes de llengua, identitat i cultura de la teoria de la complexitat, fonamenta les relacions entre aquests conceptes amb bases biològiques i posa de relleu la importància dels estudis neurocientífics en la comprensió del funcionament cognitiu humà i de la seva relació amb la cultura i amb l’educació.


- Massip-Bonet, Â. (2004). Les conjonctions temporelles et leur changement syntaxico-semantique vers les adversatives, concessives, conditionnelles, causales et consécutives. [Temporal conjunctions and their change in syntax and semantics towards adversatives, concessionals, conditionals, causals and consecutives], in Parole Romanze. Scritti per Michel Contini. Alessandria : Edizioni dell’Orso.

Aquest article tracta les conjuncions temporals i analitza els canvis sintacticosemàntics que experimenten en relació amb les conjuncions adversatives, concessives, condicionals, causals i consecutives.


-Massip-Bonet, Â. (2007). Canvi i variació: Noves metàfores, noves prospeccions .[Change and variation: New metaphors, new enquiries] in Actes del 13è Congrés de l’AILLC (Universitat de Girona, 8-12 setembre de 2003).Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàgs. 235-244.

Tracta de consideracions que ens poden ajudar a entendre més bé o a emmarcar millor no només els fenòmens estrictament lingüístics —referits a la llengua—, sinó també a plantejar-nos aspectes epistemològics, a reflexionar sobre com fem lingüística i com fem ciència.


-Puig-Giralt, E. (2012). Communication Situations: A Dialogic Quiz?, in: Massip-Bonet, M. À., & A. Bastardas-Boada (eds.), Complexity perspectives on language, communication and society. Berlin: Springer, pp. 85-93.

Considering the new proposals of what we understand nowadays as “the knowledge society”, the conventional concepts of taxonomy, non-flexible frames and closed systems of categorization applied to scientific proceedings, seems to be more a blocking artifices than useful operational tools. As a result of that, a crucial aspect to note is that one of the weaker points with regards to a cognitive issue is the lack of interaction of individuals with their own environment. From the structural analysis applied in different fields it can be observed that the asynchrony and some distortions between the data input mind processing and their interpretation are more due to communication competence and a definition of meaning, than to any technology involved. Thus, the concept of ecosystem, considering ourselves as a part of it, is just the starting point from the perspective of cognitive sciences. That means that the criteria of opposition as a categorial system, as well as the consideration of any static frame or model, are far to be a a suitable way for a complexity issue.


- Soler-Carbonell, J. (2016, en premsa). Complexity perspectives on linguistic landscapes: A scalar analysis. Linguistic Landscapes, 2, 1. 1-25.

L'article conté una anàlisi del paisatge lingüístic de diversos punts geogràfics de Tallin, Estònia. Com a marc teòric, incorpora els postulats del paradigma de la complexitat i el concepte d'escala (scales) per a l'avenç de la teorització del camp del paisatge lingüístic.


- Soler-Carbonell, J., Gallego-Balsà, L., & Corona, V. (2016) Language and Education Issues in Global Catalonia. Questions and Debates across Scales of Time and Space. Language, Culture and Curriculum, 29.1. 1-5.

Introducció al monogràfic sobre llengua i educació a Catalunya des del punt de vista de la sociolingüística de la globalització.


- Soler-Carbonell, J., & Gallego-Balsà, L. (2016) The internationalisation of higher education in two different contexts: Catalan and Estonian sociolinguistic perspectives. Language, Culture and Curriculum, 29, 1. 40-55.

L'article analitza la tensió i les ambigüitats sociolingüístiques resultants del procés d'internacionalització acadèmica en dos contextos: el català i l'estonià.


- Soler-Carbonell, J. (2015) La valoración del español entre estudiantes hispanohablantes universitarios del sur de California: Globalización e ideologías lingüísticas sobre el multilingüismo. [The value of Spanish language among Spanish-speaking university students in Southern California: Globalization and language ideologies of multilingualism]. In R. Terborg, A. Alarcón & L. Neri (eds.), Lengua española, contacto lingüístico y globalización (pp. 389-416). Mexico: Universidad Nacional Autónoma de México.

Capítol que descriu i analitza les ideologies lingüístiques de joves estudiants hispanoparlants en un campus d'una universitat capdavantera situada al sud de Califòrnia.


- Soler-Carbonell, J. (2015) Tallinn, a multilingual city in the era of globalization: the challenges facing Estonian as a medium-sized language. In E. Boix-Fuster (ed.), Urban Diversities and Language Policies in Medium-Sized Linguistic Communities. (pp. 85-111). Bristol: Multilingual Matters.

Capítol amb una contextualització general del cas estonià i dels reptes de la llengua estoniana en la capital del país, Tallin.


- Soler-Carbonell, J. (2015) Language policy in Estonian higher education: internationalisation and the tension over English. In S. Dimova, A. K. Hultgren & C. Jensen (eds.), The English Language in Teaching in European Higher Education. (pp. 247-268). Berlin: Mouton de Gruyter, Language and Social Life 4.

Una anàlisi dels documents de política lingüística que regulen el camp universitari d'Estònia, explrant les tensions lingüístiques que s'hi entreveuen entre el rol de l'anglès i de l'estonià en el camp acadèmic.


- Soler-Carbonell, J. (2015) (with Hakan Karaoglu) English as an Academic Lingua Franca in Estonia: students’ attitudes and ideologies. In A. Linn, N. Bermel, & G. Ferguson (eds.), Attitudes towards English in Europe. (pp. 213-238). Berlin: Mouton de Gruyter, Language and Social Life 2.

Anàlisi de les actituds i les ideologies lingüístiques d'un grup d'estudiants estonians en relació amb l'ús de l'anglès i l'estonià com a llengües acadèmiques.


- Soler-Carbonell, J. (2014) Emerging ELF as an intercultural resource: language attitudes and ideologies. Journal of English as a Lingua Franca, 3, 2. 243-268.

L'article examina el rol de l'anglès com a llengua d'intercomunicació a Estònia, és a dir, llengua intergrupal entre russòfons i estonians, un rol certament poc freqüent però incipient entre determinats grups de parlants, especialment els més joves.


- Soler-Carbonell, J. (2014) University language policies and language choice among Ph.D. graduates in Estonia: the (unbalanced) interplay between English and Estonian. Multilingua, Journal of Cross-Cultural and Interlanguage Communication, 33, 3-4. 413-436.

Article que analitza l'anglicització de les tesis doctorals a Estònia com a cas exemplificador de la creixent importància (i alhora generadora de tensió lingüística) de l'anglès com a llengua acadèmica a Estònia.


- Soler-Carbonell, J. (2013). The anonymity of Catalan and the authenticity of Estonian. Two paths for the development of medium-sized languages. International Journal of Bilingual Education and Bilingualism 16(2).153-163. DOI: 10.1080/13670050.2012.720665

Article que compara els discursos i les ideologies lingüístiques entre grups de parlants de llengües sociolingüísticament comparables: català-castellà i estonià-rus. L'article examina els distints camins que llengües semblants poden seguir en diferents contextos en el procés cap a una normalització lingüística.


- Soler-Carbonell, J. (2010). Llengües mitjanes i llengües internacionals en contacte a Catalunya i Estònia en l'era 'glocal'. Una anàlisi sociolingüística comparada. Tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona, Departament de Lingüística General, Facultat de Filologia.

Tesi doctoral en què s'estudia de manera comparada el contacte entre comunitats amb 'llengües mitjanes' i comunitats amb 'llengües internacionals' en l'era de la globalització o 'era glocal' (això és, global i local alhora). Els casos d'anàlisi són Catalunya i Estònia i l'estudi es basteix des del punt de vista de les 'ideologies lingüístiques' dels parlants en cada territori. S'observa que les ideologies lingüístiques tenen un pes fonamental a l'hora de modificar els contextos ecolingüístics de cada lloc, que el valor instrumental de les llengües, reforçat en l'era postmoderna, ha pogut beneficiar les 'llengües mitjanes' de cada context i que els 'horitzons lingüístics mentals' són també elements molt importants a l'hora de valorar positivament l'adquisició d'una 'llengua mitjana'; en això darrer hi té un paper important la situació legal i jurídica del context.


- Soler-Carbonell, J. (2012, en premsa). Els reptes de les llengües mitjanes a Catalunya i Estònia en l’era ‘glocal’. Una perspectiva comparada de les ideologies lingüístiques dels seus parlants. Revista de Llengua i Dret Vol 57.

Síntesi de la tesi doctoral de l'autor (vegeu resum anterior); s'hi presenten alguns dels elements més importants d'aquest estudi, els eixos principals de l'anàlisi i les conclusions a què s'arriba.


-Soler-Carbonell, J. (2011). Speakers’ evaluations of the Estonian and the Russian languages in Tallinn. Between linguistic stability and interethnic tension. Eesti ja Soome-ugri Keeleteaduse Ajakiri (ESUKA) – Journal of Estonian and Finno-Ugric Linguistics (JEFUL) 2, 1, pp. 315-333. Tartu: University of Tartu.

Presentació preliminar de les dades del treball de camp realitzat a Estònia; inclou algunes de les opinions recollides en forma d'entrevistes i grups de discussió amb informants estonians i russòfons. S'apunten algunes de les línies principals d'investigació, les quals es reprenen i s'analitzen en profunditat en estudis posteriors.


-Soler-Carbonell, J. (2010). Estònia i les migracions russòfones. Breu repàs de l’estat de la qüestió. LSC - Llengua, Societat i Comunicació, 8, pp. 93-102. Barcelona: CUSC-UB, Universitat de Barcelona.

Article on s'exposen, resumidament, els contextos històric, polític, econòmic i cultural (lingüístic) de les migracions russòfones a Estònia parant especial atenció a les darreres dues dècades, és a dir, d'ençà de la recuperació de la independència del país (1991).

- Viana, A. (2004). Acròbates de l’emoció. Tarragona: Arola (ISBN 84-95985-88-8).

L’estudi ha estat concebut a partir de les idees de contigüitat i pertinència: aborda la contaminació de significats i les inversions perceptives que són a la base de l’humor, tot partint de la conversació ordinària. Els capítols s’ordenen a l’entorn d’un centre que perd progressivament tots els seus atributs. La conversació, l’emergència de l’humor (verbal i situacional) i els processos de significació són els temes que s’exploren en la primera part de l’assaig. La forma estructuralment subversiva de l’humor és estudiada al costat de la seua funció crítica -dit breument, el fútil i l’útil. En paral·lel, l’assaig indaga sobre les implicacions filosòfiques del diàleg, sobre l’absurd i la lògica, i sobre la persistència de l’organització narrativa en diferents dimensions de l’experiència.


(Pàgina en construcció)