Home

    GRUP DE COMPLEXITAT, COMUNICACIÓ I SÒCIO/LINGÜÍSTICA - SOCIOCOMPLEXITAT 

    GRUPO DE COMPLEJIDAD, COMUNICACIÓN Y SOCIO/LINGÜÍSTICA-SOCIOCOMPLEJIDAD

    COMPLEXITY, COMMUNICATION AND SOCIO/LINGUISTICS GROUP - SOCIOCOMPLEXITY

    GROUP DE COMPLEXITÉ, COMMUNICATION ET SOCIO/LINGUISTIQUE -SOCIOCOMPLEXITÉ


    Web page in English                                                  
    Página web en castellano





    Complèxica -2

    Seminaris per a la transdisciplinarietat

    Dilluns, 7 d’abril de 2014, conferència De Vico a Peirce: complexitat en les ciències humanes, a càrrec d'Amadeu Viana, a les 18.00 h., a la sala de professors de la Facultat de Filologia, UB (Aribau, 2).



    El Grup de Complexitat, Comunicació i Sociolingüística és un grup consolidat amb membres de diferents universitats i provinents de diferents àmbits de recerca. És multidisciplinari, està dirigit pel Dr. Albert Bastardas i Boada, i està ubicat físicament al Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona.

     

    Els investigadors del grup provenen d'una àmplia varietat d'orígens, des de les ciències socials a la física, passant per la lingüística, la intel·ligència artificial, la psicologia, la sociologia, la sociolingüística, les ciències de la comunicació, i els estudis literaris. La filosofia del grup és intrínsecament inter- i transdisciplinària, més enllà de les fronteres tradicionals entre ciències "dures" i "toves". El nostre objectiu immediat és aplicar els nous coneixements en filosofia de la ciència i les aportacions de les distintes línies que treballen en complexitat a les dites tradicionalment ciències humanes i socials, tot cercant la creativitat conceptual i teòrica al servei d'una millor comprensió general de l'existència humana.





    S  O  C  I  O
      C  O  M  P  L  E  X  I  T  A  T:

    Per què?

     

    Albert Bastardas i Boada






    Así llegamos al estrambótico resultado de que

    en el estudio de la vida y la mente, que son precisamente

    los campos en los que es más evidente para la experiencia

    y la observación que la causa formativa actúa en un

    movimiento fluyente no dividido ni fragmentado, se da

    ahora la creencia más amplia en el sistema fragmentario

     atomista de acercamiento a la realidad.

     

    Bohm,  David. La totalidad y  el orden implicado

     

    L’avenç en la comprensió científica de l’univers ha estat i continua essent un camí llarg i no pas fàcil de conquerir per als éssers humans. Tot i haver progressat en un coneixement més realista dels fenòmens físicoquímics de base, encara no entenem del tot el pla biològic, i molt menys el pla humà. Malgrat que duem ja unes quantes dècades en l’intent de comprendre’ns nosaltres mateixos i els fenòmens que causem i que ens causen, l’avenç és encara feble i sembla que resta força camí per recórrer.

     

    El sociòleg Norbert Elias assenyalava que les ciències socials es trobaven en una cruïlla que havien de saber superar. Per una banda, havien de distanciar-se de les categories conceptuals corrents de la vivència quotidiana de les persones  -tot i que, és clar, havien de ser tingudes en compte-  i per l’altra havien potser de ser crítiques i anar en compte si adoptaven els models de ‘cientificitat’ que els oferien les més experimentades ciències de la matèria, ja que aquests podien ser inadequats per al tipus de realitat  -la complexitat social- que hom volia tractar d’entendre i explicar. Elias era ja conscient de la necessitat de noves eines de pensament i de nous models processuals si algun dia volíem arribar a capir el funcionament força complex dels éssers-humans-en-societat.

     

    Durant la segona meitat del segle XX especialment, des de distints camps han anat sorgint diverses eines conceptuals i noves imatges que sembla que ens poden fer avançar en la direcció que demanava Elias. Autors com ara Gregory Bateson, Edgar Morin, David Bohm, o Fritjof Capra, entre d’altres, obren perspectives capaces d’anar produint una comprensió més adequada dels fenòmens sociomentals humans, basades en l’ecologia sistèmica. Altres autors, centrats més en la modelització de xarxes i dels sistemes dinàmics no-lineals des de perspectives més generals, van aportant també noves possibilitats de representació i comprensió d’aquest tipus de fenòmens. És a tot això que hem anat convenint d’anomenar perspectives o teories de la ‘complexitat’, tot cercant un rètol general que ens permeti integrar el conjunt d’aquestes innovacions.

     

    L’aplicació d’aquests enfocaments a la comprensió de diversos fenòmens socials, comunicativo-cognitius i lingüístics, resulta, doncs, plenament adequada ja que ens permet visualitzar molt més encertadament esdeveniments quotidians com ara les converses i, en general, la interacció social, les interrelacions lingüístiques de grups humans diferents, l’ús i el desús social de formes i varietats lingüístiques, el canvi històric d’aquestes, o bé els seus sociosignificats segons els distints grups i subgrups socioculturals. Alhora, podem construir una imatge multidimensional molt més integrada i coherent del propi sistema lingüístic tot connectant-lo, tal com cal, amb els individus i les seves cognicions i els seus comportaments socials, dins de l’ecosistema físicosocial en què tots aquests elements existeixen. La ‘mirada complexa’ -o millor, sociocomplexa- se’ns ofereix com un camí per explorar, engrescador i plenament útil per a l’avenç dels nostres coneixements del nivell humà.


    L’enfocament des de la (sòcio)complexitat: alguns punts essencials de contrast


     Perspectiva tradicional
    Perspectiva complèxica
    reificació conceptual  
     no hi ha ciència sense observador (centralitat de la ment)
     territori     mapes (veiem a través dels conceptes i les paraules, "el mundo nose nos da directamente, está por medio la descripción del mundo", Castaneda)
     veritat científica
     teories provisionals
     elements elements-i-contextos, imbricació, interdependència, interrelacions
     objectes esdeveniments i processos
     estàtica dinàmica fluent, canvi, evolució
     mecanisme (màquina)
     sistemes vivents (organismes)
     causació lineal
     causació circular i retroactiva
     sistemes tancats
     sistemes oberts
     ordre "explicat" (les coses estan desplegades i a fora les unes de les altres)
     odre "implicat" (tot està plegat dins del tot, holograma, les parts contenen informació sobre tot l'objecte)
    fragmentació disciplinària                               
     inter- i transdisciplinarietat
     

     (Pàgina en construcció)



     


    Comments